Hem llegit un article de la vanguardia, on explicava el més buscat al 2011 a les xarxes d'internet, a Google. Deia diverses coses en diferents àmbits: esports, noticies, desastres naturals...
A nivell internacional cal destacar:
Paraules: Facebook, Tuenti, YouTube y Hotmail
Noticies: Ortega Cano ,Libia, Nueva Rumasa iJapó.
Cantants:Pablo Alboran, Amy Winehouse i Jennifer López.
A nivell nacional, a Espanya es molt semblant al nivell internacional, tot i que hia coses que cal destacar:
Ipod,Cámares Digitals,Televisors,Videoconsoles,Recetas Dukan,Final Champions 2011,Pichichi liga BBVA,Eric Abidal....
A continuació us deixo amb un video que serveis de resum del més buscat a Google durant l'any 2011.
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». D'aquesta manera, Internet serveix d'enllaç entre xarxes més petites i permet ampliar la seva cobertura al fer part d'una "xarxa global". Aquesta xarxa global té la característica que utilitza un llenguatge comú que garanteix la intercomunicació dels diferents participants.
2. ORÍGENS:
Internet, com la resta de coses, va tenir un orígen. L'objectiu principal d'aquest sistema era, en el cas del temut atac soviètic, poder mantenir les comunicacions i, sobretot, que l'estructura de defensa no trontollés si l'enemic aconseguia destruir algun dels punts de la xarxa de defensa. En aquest darrer element és un dels aspectes que han resultat claus en el creixement i popularització de l'actual Internet i que fa que sigui indestructible.
Per desenvolupar aquest projecte l'Agència de Projectes d'Investigació ARPA va crear el 1969 la xarxa ARPANET instal•lant un ordinador a la Universitat de Califòrnia per transmetre informació als centres de computació de tres altres universitats.
Durant la dècada dels 70 i principis dels 80, aquesta xarxa era d'accés restringit als investigadors. La National Science Fundation (NSF), va establir el 1985 cinc centres per a superordinadors configurant la xarxa principal. El 1991 una llei del Congrés dels Estats Units va aprovar la creació de la Xarxa Nacional per a la Investigació i Educació (NREN), i va estendre els serveis a tots els nivells de l'ensenyament.
El mateix any també es va permetre l'accés a Internet al sector privat a través de connexions alternatives a la xarxa que era subvencionada per diner públic. Les empreses multinacionals van començar a aprofitar aquest servei que els permetia reduir costos quan es comunicaven amb les seves delegacions escampades per tot el món.
Internet ja s'havia consolidat com una xarxa internacional d'ordenadors gràcies al protocol de comunicacions anomenat TCP-IP. Aquest protocol és el que s'encarrega de crear i administrar les dades que circularan d'un ordinador a un altre. El TCP-IP ha estat l'element tècnic que ha permès el creixement exponencial d'Internet sense que s'hagi col•lapsat tota la xarxa de comunicacions. És la solució que fa que Internet funcioni fins i tot si en queda una part fora de servei. La popularització definitiva d'Internet ha arribat amb la World Wide Web (WWW). Es tracta d'una creació europea fruit del treball de Tim Berners-Lee i Robert Caillau que el 1989 treballaven conjuntament des del Centre Europeu de Física de Partícules (CERN), a Ginebra. L'objectiu dels creadors de la web era aconseguir una eina de treball que permetés crear i llegir textos a través d'una xarxa. Les paraules marcades amb hipertext porten associada una adreça d'un altre document, al mateix ordinador o en una màquina a l'altre punta del món.
A l’Estat ESpanyol alguns científics van començar a utilitzar les seves connexions a la xarxa als inicis dels anys 80. Encara no hi havia connexió a Internet, es treballava amb els protocols OSI. El Plan Nacional de Investigación y Desarrollo va posar en funcionament l'any 1988 el programa IRIS (Interconexion de Recursos Informaticos), per a crear una xarxa espanyola de suport a la recerca. Catalunya ha estat capdavantera a l'Estat espanyol en l'accés i la promoció de les xarxes. La Universitat Politècnica de Catalunya ha desenvolupat una tasca molt important de recerca i de difusió. Abans de l'arribada d'Internet i la web, Catalunya, conjuntament amb les Illes i València, va ser una de les zones on més es van desenvolupar les anomenades BBS.
3.QUÈ ES NECESSITA PER A CONNECTAR-SE?
Per connecatr-se a la xarxa és necessita:
• Un ordinador equipat amb un sistema operatiu capaç de gestionar el protocol TCP/IP i els diversos programes que es necessiten per fer ús dels múltiples serveis. Avui dia, la major part dels sistemes operatius emprats (Windows, Linux, Macintosh, etc.) ja incorporen totes aquestes prestacions d’origen.
• Una línia telefònica o una connexió per cable.
• La subscripció a un proveïdor de serveis d’Internet. Actualment hi ha moltes empreses que ofereixen aquest servei a preus competitius i amb modalitats molt diverses. Es pot triar entre diverses velocitats, temps de connexió, etc. Si s’estableix connexió a través d’una línia RTB, hi ha molts proveïdors que ofereixen la connexió a Internet totalment gratuïta.
• Un mòdem, RTB o ADSL, o un enrutador (router). Els enrutadors són més cars que els mòdems, però permeten connectar diversos ordinadors a la línia i, si estan ben configurats, ofereixen avantatges importants en seguretat.
SERVEIS QUE OFEREIX LA XARXA:
La xarxa ofereix molts serveis; el correu electrònic (e-mail), la teranyina de documents (web), les xerrades (xat), penjar arxius i baixar-los (FTP), els taulers d'anuncis (news), la vídeo-conferència i altres serveis complementaris.
Correu - Aquest és un dels primers serveis que es van posar en marxa a Internet, i permet intercanviar missatges entre els usuaris de la xarxa. Els missatges acostumen a ser textuals, però també poden incorporar gràfics, sons, programes, documents. El seu funcionament és molt fácil.
• La seva funció és enviar, rebre i guardar els missatges fins que no els reculli el seu destinatari.
• Tots els usuaris d'Internet tenen una bústia, que és el magatzem on el servidor guarda els missatges rebuts.
• Els usuaris tenen també una adreça de correu electrònic, que és el seu identificador públic a Internet i serveix per a localitzar la seva bústia quan algú els vol enviar un missatge.
• Per enviar els missatges o recollir-los de la bústia cal fer servir un programa "client" de correu.
Xat -El servei IRC (Internet Relay Chat: "Transmissió de converses per Internet"), és semblant a la "banda ciutadana" dels radioafeccionats: mitjançant un programa client es connecta a un servidor. Les intervencions normalment encara es fan per escrit, però cada vegada hi ha més programes que permeten la transmissió oral. Les intervencions es transmeten en temps real. També hi ha servidors que organitzen tertúlies sobre un tema específic amb la presència de convidats (escriptors, artistes, polítics, científics...). Actualment molts dels "portals" o pàgines d'entrada a Internet, disposen del servei de xat.
FTP: és un programari estandaritzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol sistema operatiu. Forma part de la capa d'aplicació del model TCP/IP. Existeixen molts servidors FTP arreu d'Internet, als quals es pot accedir de manera anònima, utilitzant l'usuari anonymous, i la contrasenya buida.
Videoconferencia: La videoconferència és la comunicació de video i al mateix temps so. Es fa en temps directe.
ESTRUCTURA DE LA WEB:
El primer pas consisteix a traduir la part nom del servidor de la URL en una adreça IP utilitzant la base de dades distribuïda d'Internet coneguda com a DNS. Aquesta adreça IP és necessària per contactar amb el lloc web i poder enviar paquets de dades.
El següent pas és enviar una petició HTTP al servidor web sol · licitant el recurs. En el cas d'una pàgina web típica, primer se sol · licita el text HTML i després és immediatament analitzat pel navegador, el qual, després, fa peticions addicionals per als gràfics i altres fitxers que formin part de la pàgina.En rebre els fitxers sol · licitats des del servidor web, el navegador renderitza la pàgina tal i com es descriu en el codi HTML, el CSS i altres llenguatges web. Al final s'incorporen les imatges i altres recursos per a produir la pàgina que veu l'usuari a la pantalla.
ELEMENTS QUE COMPONEN LA URL:
1.La URL és una cadena de caràcters que informa al navegador de:
El protocol que s'ha d'utilitzar per obtenir aquest recurs.
La manera com elservidor webtrobarà quin és el recurs.
Així doncs la URL esta formada pels següents elements:Scheme, host, port, path, query i fragment
PROGRAMES DE NAVEGACIÓ:
Els programes de navegació són una aplicació que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits enHTML, des deservidors websituats a qualsevol lloc del món.Els programes de navegació són:
KHTML:Safari
Chromium
Google Chrome
Internet Explorer:
Avant Browser
Maxthon
G-Browser
Slim Browser
AOL Explorer
Mozilla: El més utilitzat i conegut més el Mozilla Firefox. També hi ha d’altres com Flock, Iceweasel, Netscape Navigator(a partir de la versió 6), Netstep Navigator, GNU IceCat, i Beonex, però no són tant utilitzat ni tan coneguts.
- LA BARRA DE NAVEGACIÓ:
La barra de navegació és una eina que després de ser instal · lada se situa a la part superior del seu navegador d'Internet.
Funcions principals de la barra de navegació:
La barra de navegació canvia d’aspecte segons en quina part del projecte es trobi actualment el navegador. Els botons es desactiven si no són necessaris, o fins i tot s’oculten.
Aquesta web l’utilitzo sovint, per mirar els resultats de les competicions que faig i també per mirar els resultats obtinguts. També l’utilitzo per mirar les fotografies de les competicions, els sopars del club, el dia de reis...
Aquesta web l’utilitzo per mirar si he aconseguit entrar als campionats de Catalunya, i per veure la posició prèvia que hi vaig abans de nedar. En aquesta pàgina em fico molt sovint.
Aquesta pàgina està molt bé, i està relacionada amb la natació. És una pàgina de natació espanyola, es a dir que tothom pot accedir-hi per veure els resultats a nivell espanyol. També hi ha noticies, totes relacionades amb el món de la natació.
És un web, en la qual em fico de tant en tant per veure els nous models de banyadors, de fastskin, de casquts de bany, d’ulleres.... Si m’agraden els banyadors doncs els compro.
En aquesta pàgina, el qeu solc fer es jugar a jocs que la xaraxa ofereix d'una manera gratuïta. Actualment no l'utilitzo mai, pero abans la feia servir més, ja que els jocs ja no m'agraden tant.
En aquesta pàgina em fico de tant en tantper veure les diferentes novetats que hi ha a l'escola. Fa poc em vaig ficar sovint ja que hi van penajr el lipdub i em va agradar molt, i l'he vist moltes vegades.
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». D'aquesta manera, Internet serveix d'enllaç entre xarxes més petites i permet ampliar la seva cobertura al fer part d'una "xarxa global". Aquesta xarxa global té la característica que utilitza un llenguatge comú que garanteix la intercomunicació dels diferents participants.
• La subscripció a un proveïdor de serveis d’Internet. Actualment hi ha moltes empreses que ofereixen aquest servei a preus competitius i amb modalitats molt diverses. Es pot triar entre diverses velocitats, temps de connexió, etc. Si s’estableix connexió a través d’una línia RTB, hi ha molts proveïdors que ofereixen la connexió a Internet totalment gratuïta.
